La Imatge ferida; II part

Ja fa molts dies de les conferències, he estat ocupada i a més hi han hagut les festes pel mig, però no vull deixar d'escriure quatre coses que em faltaven per comentar.

El cinema documental filma la guerra:Elena García Quevedo (periodista, guionista de Invieno en Bagdad), Kahttan Al Ani (locutor, ajudant de producció in situ) i Dr. Fontseca (Metges del Món, va operar una de les víctimes protagonistes de la pel.lícula).

Va estar molt bé xarrada, tot i que quedava una desconnectada de la projecció del film, hauria estat bé parla-ne acabada la projecció, però bé va ser molt interessant. El Doctor ens va parlar de la feina que hi va anar a fer a Bagdad, com treballaven, en la situació que es trobaven els hospitals, la tragèdia i la seva força, i la de tants altres, que varen anar de voluntaris a Bagdad esperant que l'atac fos imminent… una mostre més de coratge, de bona voluntat feta acció, em va quedar un gran respecte per les seves idees socials, morals i d'acció, d'ajudar en primera persona.

En Kahtan ens va tornar a parlar una estona més de la situació vista amb els ulls d'un iraquià que era allà i que ara és un immigrant mig voluntari mig refugiat, però vaig anotar una frase que tot i molt sabuda ja per molts de nostres no deixa de ser lapidària i real; " El que diuen els EUA és que volen portar la democràcia i llibertat al poble iraquià, però el que han dut a Iraq són les seves empreses i interessos.

Pel què fa a Elena Garcia; també em va semblar una persona amb unes motivacions molt similars els que jo crec que són moralment més correctes; " Podem crear realitat si seguim actuant!,

El duelo y el silencio; Carlos Thiebaut, professor de Filosofia Universitat Calos III de Madrid.

Des del meu punt de vista una de les millors conferències sense dubte, vaig demanar el text sencer de la conferència que espero poder aconseguir, però tinc unes quantes idees anotades, tot i que s'ha de dir que amb el seu discurs pausat, professional, acadèmic, però alhora profund i gairebé

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.

La Imatge ferida; II part

Ja fa molts dies de les conferències, he estat ocupada i a més hi han hagut les festes pel mig, però no vull deixar d'escriure quatre coses que em faltaven per comentar.

El cinema documental filma la guerra:Elena García Quevedo (periodista, guionista de Invieno en Bagdad), Kahttan Al Ani (locutor, ajudant de producció in situ) i Dr. Fontseca (Metges del Món, va operar una de les víctimes protagonistes de la pel.lícula).

Va estar molt bé xarrada, tot i que quedava una desconnectada de la projecció del film, hauria estat bé parla-ne acabada la projecció, però bé va ser molt interessant. El Doctor ens va parlar de la feina que hi va anar a fer a Bagdad, com treballaven, en la situació que es trobaven els hospitals, la tragèdia i la seva força, i la de tants altres, que varen anar de voluntaris a Bagdad esperant que l'atac fos imminent… una mostre més de coratge, de bona voluntat feta acció, em va quedar un gran respecte per les seves idees socials, morals i d'acció, d'ajudar en primera persona.

En Kahtan ens va tornar a parlar una estona més de la situació vista amb els ulls d'un iraquià que era allà i que ara és un immigrant mig voluntari mig refugiat, però vaig anotar una frase que tot i molt sabuda ja per molts de nostres no deixa de ser lapidària i real; " El que diuen els EUA és que volen portar la democràcia i llibertat al poble iraquià, però el que han dut a Iraq són les seves empreses i interessos.

Pel què fa a Elena Garcia; també em va semblar una persona amb unes motivacions molt similars els que jo crec que són moralment més correctes; " Podem crear realitat si seguim actuant!,

El duelo y el silencio; Carlos Thiebaut, professor de Filosofia Universitat Calos III de Madrid.

Des del meu punt de vista una de les millors conferències sense dubte, vaig demanar el text sencer de la conferència que espero poder aconseguir, però tinc unes quantes idees anotades, tot i que s'ha de dir que amb el seu discurs pausat, professional, acadèmic, però alhora profund i gairebé…..

s'ha perdut més d'una hora de feina, és la merda que té haver d'escriure directament a la pàgina d'edició del bloc.cat, bé si en tinc ganes tornaré escriure, la tercera part, però no em veig en cor ara de tornar-m'hi ha posar :( Fins aviat!

Berta

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: La Imatge ferida; II part

  1. Si t’arriba el text (de Thiebaut) ja m’en passar�s copia val? em vas “fer gola”… miso